2. Debat

Hola a tothom,

l’elevada participació en aquest debat penso que ha potenciat la meva capacitat reflexiva en tant que la diversitat de punts de vista sobre un mateix cas ha possibilitat una adopció crítica, contrastada i argumentada, esdevenint-se rica i extensa, quelcom que també ha tingut una creu, donat que aquesta mateixa alta participació també ha fet que hagi sigut molt costós seguir els fils argumentals i que, en ocasions, s’hagin repetit argumentacions.
Tot i així, penso que aquestes pràctiques dialògiques han promogut la nostra reflexivitat primerament de manera col·lectiva, i en segona instància, desenvolupada en la subjectivitat de cadascú de nosaltres en forma de diàleg intern.
Un fet que també he trobat molt interessant ha sigut la manera en com construïm els nostres coneixements depenent de la carrera que estiguem cursant o l’àmbit de treball en que el estiguem. En aquest sentit, he trobat diferències significatives i igualment enriquidores en les aportacions de companys que estan cursant psicopedagogia i els que estem cursant psicologia, així com el fet que molts dels companys estiguin treballant en un context escolar i hagin aportat la seva pròpia experiència diària en aquest àmbit.

El cas plantejat ha sigut molt interessant quelcom que hem pogut veure, tal i com he comentat, en la gran diversitat de punts de vista exposats. El fet que hagi estat un cas molt pràctic i controvertit ens ha fet treballar molts conceptes no només del que estem estudiant en aquesta assignatura concretament sinó dels que portem treballant al llarg del nostre procés d’ensenyament-aprenentatge, independentment de la carrera que estiguem cursant. Tanmateix, els continguts concrets d’aquesta assignatura ens estan fent reflexionar sobre la importància de la interculturalitat com a eix vertebrador de l'educació i del diàleg.

Per acabar, tenint en compte que el principal objectiu de la interculturalitat és la comunicació, la comprensió dels altres, sense imposar-los els nostres valors ni identificar-nos necessàriament amb els d’ell, penso que aquest debat ha sigut en gran exemple d’interculturalitat.

Salutacions.

1. Inici

Hola a tots,

fa uns cinc anys vaig encetar els estudis de psicologia sense saber ben bé que em trobaria, al principi de la carrera m’atreia la psicologia clínica com a camp d’aplicació, però a mida que he anat avançant en la carrera, he anat afegint elements al meu coneixement i m’he decantat per la psicologia de l’educació, tot passant prèviament per la idea de l’àrea social. Penso que en la meva elecció cap a l’àmbit de l’educació, han confluit diversos factors, doncs considero que no som impermeables a les influències que rebem dels nostres entorns, el fet d’estar inserida i ser un component de la realitat que estudio amb la pretensió de conèixer, i a base d’anar dia a dia afegint elements de coneixement, m’ha modificat a mi mateixa i alhora també ha modificat la realitat. L’accés que he pogut tenir a determinats coneixements durant el temps que porto d’estudi de psicologia han intervingut en els meus processos de reflexió, estimulant-los i penso que d’aquesta manera, no deixant de qüestionar i de fer-me constantment preguntes, la meva realitat esdevé molt diferent en termes positius a quan vaig decidir iniciar els meus estudis.

Dintre d’aquest camp de l’educació, penso que aquesta assignatura dóna una amplia visió dels reptes que actualment plantegen els contextos multiculturals en l'educació, ja que, com tots som conscients, el nostre país ha d’afrontar moviments de població extremament dispars. L’arribada d’immigrants estrangers durant aproximadament els últims 15 anys, ha fet que tant les institucions educatives com entitats d’iniciativa social s’hagin hagut d’adaptar a la nova realitat per tal de donar respostes a les noves demandes i elaborar un discurs teòric i una ideologia d’actuació. Tot i que la immigració és un factor d’enriquiment, no sols econòmic sinó també social, cultural i polític, els actuals fluxos migratoris s’han diversificat i han esdevingut més complexos i els immigrants esdevenen nous actors transnacionals amb capacitat de transformació social, política i econòmica. Avui en dia, tot i que continua sent una idea utòpica, cada cop més s’aprecia una disposició pel dret a la diferència sobre una base igualitària, i és precisament aquest model el que propugna una igualtat de tots els grups diferenciats que conformen la societat i la cultura. Hem de reconèixer que no seria un pensament realista esperar que d’un dia per l’altre canviéssim la nostra manera d’expressar-nos, d’actuar, però és molt important el fet que prenguem consciència dels nostres actes, de les nostres paraules, de les repercussions que hi poden haver si perpetuem uns prejudicis històricament arrossegats. Veiem doncs, que ens trobem davant una nova necessitat que planteja la gran diversitat de cultures inserides per la immigració a la nostra societat. Per a que la convivència de diferents cultures pugui ser compatible alhora que enriquidora, és completament necessari el reconeixement de la dignitat i igualtat de totes les cultures en contraposició al punt de vista etnocèntric. Així doncs, si acceptem l’existència d’altres maneres d’interpretar el món i de pensar ens portarà a ser conscients i comprendre les nostres pròpies limitacions.

El contacte diari entre les diferents cultures que hi són presents en la nostra societat, i especialment en l’entorn socioeducatiu, ens obliga a prestar una especial atenció a la diversitat d’individus i grups amb determinades identitats i orientacions culturals exitents. Per tant, penso que aquesta assignatura ens aproparà al coneixement d’allò que ens és aliè alhora que proper, donant-nos eines per tal de poder examinar i avaluar situacions educatives caracteritzades per aquesta diversitat cultural existent, capacitant-nos de cara a una idonia intervenció psicopedagògica per tal d’afrontar les conseqüències educatives de la multiculturalitat i afavorir la convivència. Els continguts d’aquesta assignatura ens faran reflexionar sobre la importància de la interculturalitat com a eix vertebrador de l'educació i del diàleg. El fet d’anar afegint aquests coneixements i estudiar les necessitats d'aprenentatge de les diferents cultures que formen part de la nostra societat, ens dotarà de competències per tal d’entendre que la diversitat cultural, ètnica i lingüística no tant sols ha de formar part d’un procés d'educació, sinó que també ha d’esdevenir un recurs d'aprenentatge a través del diàleg intercultural.

Per altre banda, les TIC ofereixen una possibilitat de contacte amb elements de cultures diverses, un ventall de llocs on navegar, possibilitat d’intercanviar quelcom amb diverses persones, etc., alhora que s’han revelat com eines útils en els processos d’escrutini crític, d’orientació racional del coneixement i com a suport de propostes d’actuació psicopedagògica. Els blogs hi formen part i amb la seva característica d’espai situat a la Xarxa poden, i de fet són, un mitjà d’expressió, creació multimedia i canal pel qual existeix una comunicació, també són un instrument per poder processar tota la informació i els recursos propis d’una font oberta. És una qüestió personal saber cercar, trobar i seleccionar la informació que sota criteri propi cadascú necessita per a convertir-la en coneixement. Veiem doncs, que és un canvi en la producció d'informació però també en els de mecanismes de recepció i de conformació de coneixement. Les possibilitats que Internet, i especialment els blogs, obren quant a l'accés a recursos, materials i dades permetent que les persones analitzin la informació, en treguin conclusions i, finalment, qüestionin tant la validesa com la qualitat de la informació que troben o que li és facilitada.

La interacció amb els altres blogs dels diferents companys de l’assignatura, sens dubte, enriquirà el procés d’estudi i reflexió sobre els factors i les conseqüències de la multiculturalitat en l’entorn socioeducatiu i afavorirà el diàleg intercultural abans esmentat.

Salutacions.